Casal de Jubilats

Casal de Jubilats

 

Eren les cinc de la tarda, quan uns amics, jubilats, jugaven a la manilla, com cada dia entre setmana.

Aquell dia, n’hi havia un que els hi volia fer una jugada per entretenir-los.

En Joan havia sigut detectiu privat; En Pere, advocat; l’Ernest, mag; en Jaume, hipnotitzador; En Salvi, venedor de cotxes i en Narcís, peixater.

Per beure ho feien amb aigua , ja que tots havien pres el cafè i, a aquella hora, era el que més els hi anava millor per pair. Tots en feien broma de quan podien beure cigalons d’anís o conyac. Ja s’havien begut una ampolla i n’havien demanat una altra. Estaven al final de la partida amb quatre jugadors i els altres dos, en Salvi i en Narcís, s’ho miraven sense dir ni piu.

Quan de sobte és van apagar els llums. Tots van cridar i protestar perquè era molt interessant en aquell moment ja que tant podien guanyar l’equip d’en Pere i l’Ernest com l’altra parella, en Joan i en Jaume.

-     Tots amb les mans quietes -va dir en Jaume

-     Com vols que ens movem sinó ens hi veiem –va contestar l’Ernest

Durant uns instants tots van callar mirant la llum del caliu d’una cigarreta com cremava brillant. En tornar el llum  tots van fer cara de satisfacció i seguidament de sorpresa. Totes les cartes estaven girades a la vista i hi havia un peix a dins de l’ampolla d’aigua que es movia.

-     Qui ha sigut? –va preguntar en Jaume- Home Narcís has posat tu el peix? Com ho has fet, si és més gros que el tap de l’ampolla.

-     Jo no he fet res. Aquest peix no és de la peixateria, és una carpa japonesa. Tu Joan que ets detectiu, ja ens has fet la gràcia per passar la tarda.

-     Jo tampoc he fet res. El més segur que sigui el mag. Eh, Ernest!

-     Si home, on vols que porti el peix, a dins de la boca? Serà en Salvi que és venedor i que ens pot enredar a tots.

-     No, no. Això no és un cotxe i peixos no en té qualsevol...

-     A mi no em miris! –va dir en Narcís- Què carai feu mirant el peix? Si el que importa són les cartes que estan de cara amunt...

-     Ostres, quina jugada! –va exclamar en Salvi- Ara no sabem qui ha guanyat perquè totes estan barrejades. Aquí ha passat que els que perdien ens han tret el llum. Però com ho has fet Ernest? És un truc molt bo!

-     Aquesta vegada us equivoqueu, jo no he sigut.

De cop i volta es va tornar a apagar el llum i en un instant va tornar. El peix ja no hi era i les cartes estaven cara avall i repartides... Qui ha sigut?

 

Xavier Cassany, Girona, 28 d’abril del 2021