El gall ferotge
Hi
havia una vegada, en una casa de pagès, un corral esvalotat per un gall que
dominava sobre la resta d’animals.
Totes
les gallines i els pollets anaven amb trossos de pell sense plomes perquè el
senyor gall els picava. Fins el gat, que s'hi escolava alguna vegada, havia
rebut ferides amb els esperons llargs i tallants que tenia aquest famós gall.
La
mestressa, quan hi entrava a donar-los perolada per menjar, també havia de
vigilar perquè no li piqués les cames.
Un dia
va entrar al galliner el noi de la casa, l’Adrià, que tenia deu anys. La seva
mare, que era la mestressa, li havia dit que vigilés que no li piqués els peus,
però el gall, que era un traïdor, quan el noi estava girat d’esquena, va volar
fins al clatell i li va ben picar el cap. El noi en va sortir plorant i amb
ànim de revenja.
La
mestressa, a qui va saber molt greu, va pensar que era causa de tenir tancades
les gallines i les va deixar sortir a pasturar per l’era, però el gall va anar
ràpidament a picar els ànecs i les oques, que van fugir volant fora del seu
abast. Fins amb el gos, que era un bon jan, s’hi va encarar.
L’Adrià,
que era un murri, va portar tiretes durant un temps i tothom a qui explicava
que havia sigut el gall que li havia fet mal se’n feia creus. Ell va idear una
estratègia per solucionar el tema del gall. Va separar un pollastre dels que
havia picat el gall ferotge i, quan el va tenir gras i maco, un dia el va
acostar al galliner. El gall ferotge es va empipar quan va veure un pollastre
que estava fort com ell i va saltar a la tela del galliner per lluitar; malgrat
que els separava, ell volia picar-lo i clavar-li els esperons. Mentrestant,
l’Adrià reia.
Li va
fer la mateixa operació diferents dies sense que mai els deixés que es
toquessin. Fins que un dia en què el nou gall va ser prou fort. L’Adrià va
obrir la porta del galliner i el va tirar a dins. Els galls es van enfrontar en
una lluita cruel i el gall nou va vèncer; ja tenien un gall més dòcil. El gall
ferotge tenia desgastat el bec i els esperons, despuntats de tanta guerra.
Després del combat es va quedar arraulit en un racó del galliner fins que la
mestressa va resoldre recollir-lo per fer un bon “Coq au vin”. Era una bona
recepta de cuina que li havia explicat la seva germana que vivia a França i amb
la qual l’Adrià va fer un bon àpat el dia de Nadal abans d’anar a la coral.
“Homes,
sigueu menys pinxos, ja que els joves us passaran a davant.”
Xavier Cassany, Girona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada